"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dimecres, 2 abril de 2014

Cornelius Atticus, el primer esportista conegut a Mallorca

Restes romanes de Pollentia
La Comunitat Autonoma de les Balears concedeix cada any la distinció Cornelius Atticus a tots aquells illencs que han dedicat la seva vida a la pràctica i a la promoció de l'esport. Aquesta setmana s’ha lliurat el premi al nadador paralímpic Xavi Torres.

Cornelius Atticus va ser un famós pancracista del segle III, considerat el primer esportista conegut a Mallorca. A l’antiga Grècia el pancraci  –avui esdevingut nom propi de persona- era una prova olímpica. Tal com indica la seva etimologia (παν, “tot” + κρατός, “força”), es tractava d’una modalitat de lluita que admetia “tot tipus de força”, puntades de peu a l’estómac i fins i tot als genitals, travetes, cops de puny a la cara i estrangulacions. Tan sols quedava prohibit mossegar i ficar el dit a l’ull.

Escena de dos pancracistes. El de la dreta intenta ficar el dit dins l'ull del seu rival. Un àrbitre intervé amb un fuet per castigar la falta
Una altra prova de lluita similar al pancraci era el pugilat, paraula que ens ha arribat a través del llatí pugno (“lluitar”). En aquesta, en canvi, es lluitava amb guants pegant cops a les cames i a les mans, i no es permetia agafar l’adversari –per sorpresa nostra, els antics consideraven que el pugilat –d’on tenim púgil com a sinònim de boxejador- era més perillós que el pancraci En ambdós casos, els combats acabaven quan un dels dos contrincants aixecava el dit com a senyal de derrota o jeia inconscient al terra. L’esperit tan agressiu d’aquestes proves era una herència dels jocs rituals funeraris, en els quals es donava el duel a mort com a símbol d’oferiment de la vida a l’estimat difunt.

Boxejador del Quirinal (escultura hel·lenística de bronze del segle i aC)
Saltar a la palestra
La lluita formava part d’una de les proves del pentatló, que incloïa també carreres, llançament de disc, de javelina i el salt de longitud. Dins d’aquesta categoria, però, la lluita era coneguda com a παλ i no tenia res a veure amb el caràcter violent de les seves altres dues germanes: pancraci i pugilat –en les tres, però, els atletes solien untar-se el cos amb oli perquè el rival tingués més difícil on agafar-se.

Entrenador grec a la palestra
En la παλ, que equivaldria a lactual lluita grecoromana olímpica, la victòria s’aconseguia quan es tomava al terra tres vegades l’adversari, quedant prohibits els cops i l’estrangulació. El lloc on es duia a terme aquesta competició rebia el nom de παλαστρα. D’aquí tenim l’expressió “sortir o saltar a la palestra” en el sentit de donar-se a conèixer.

Cornelius Atticus
El pancrecista Cornelius Atticus no fou un romà de Mallorca. Pel seu cognom, cal pensar que era grec. La seva làpida, descoberta el 1933, és de les més belles trobades avui a Mallorca, a Pollentia (Alcúdia). L’epitafi que conté dóna bona mostra de la impressió que causà la seva mort en combat entre els seus seguidors. Es tracta de l’únic exemple de poesia epigràfica a les Balears. Avui es pot contemplar al Museu de Mallorca. Diu el següent:

"Als déus Manes de Cornelius Atticus, per sobrenom com el pancracista. Enganyat pel fat innocu, aquí descansa el malaguanyat. Va acostumar endurir els seus membres en constants palestres i, amb freqüència, amb el seu art va complaure el poble. Tu que vares néixer de la terra fèrtil per després ser cremat a foc i fum, res ja no ets, sinó tan sols el que el foc no consumí. Ossos i cendra reposen sota aquesta pedra."  

Làpida de Cornelius Atticus

Avui el guardó Cornelius Atticus consisteix en un diploma acreditatiu i una reproducció de la làpida del famós pancrecista trobada a Pollentia.

Antoni Janer Torrens



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada