"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dimarts, 4 març de 2014

Dòlars clàssics





Als EUA la influència de Roma queda ben palesa en els seus símbols, fixats als bitllets de dòlar. En una part, hi ha l’àguila imperial amb un lema, atribuït a August, E pluribus unum (literalment, “un fet de molts” o “a partir de la unió de diversos”). És la famosa idea de la unió fa la força.  En una de les seves urpes sosté un branca d’olivera, símbol de la pau; i a l’altra, tretze fletxes (les tretze colònies originals dels EUA), que representen la disposició a defensar el país. 


L’altra emblema important és una gran piràmide inacabada amb tretze esglaons (una altra vegada els tretze estats inicials), coronada amb un ull, símbol de Déu, que tot ho veu. A dalt té la inscripció Annuit coeptis, “(La providència ha afavorit les nostres empreses). És una adaptació de l’inici de les Geòrgiques del poeta Virgili: audacibus annue coeptis (“Que la providència afavoreixi les nostres audaces empreses”). La versió adaptada suma tretze lletres i conserva així el seu significat esotèric.

A baix d'Annuit coeptis hi ha escrit, en nombres romans, 1776 i el següent llatinisme Novus ordo seclorum (“Un nou ordre de segles”). Es tracta d’una altra frase agafada també de les Bucòliques de Virgili. Al·ludeix al 4 de juliol de 1776, el dia de la Declaració d’Independència Nord-americana. De tota manera, la frase llatina té una petita modificació respecte a l’original, on trobam  seclorum, en lloc de saeclorum. Així, la inscripció suma un total de desset lletres, un altre número intencionat pels maçons.

La piràmide i l’ull que tot ho veu són també símbols maçons –paraula que prové del francès maçon, “picapedrer”. La piràmide conté setanta-dos totxos. Es tracta del número més esotèric de tots, ja que manté una connexió íntima entre l’home i el cosmos. Per exemple, un cor sa normal batega setanta-dues vegades per minut.

L’adopció de tots aquests emblemes per a la nació nord-americana no és casual. El primer president d’EUA, George Washington, va ser maçó, com ho foren també moltes dels signants de la Constitució. Els valors republicans nord-americans encaixen amb els de la maçoneria: el sentit del deure cívic i gran estima pel coneixement i el progrés. Qui manà imprimir tots aquests símbols maçons al bitllet del dòlar va ser el trigèsim segon president dels EUA, Franklin Delano Roosevelt (1933-1945), un dels maçons amb més poder que ha trepitjat la Casa Blanca.

Antoni Janer Torrens

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada