"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dissabte, 19 de gener de 2013

Etimologia d'àtic

Aquí teniu la meva darrera descoberta etimològica: àtic. Amb ella podríem dir que "tots els camins condueixen a Roma, però també a Grècia"

dijous, 10 de gener de 2013

Quina ganga d'ocell!

Ara que ja han començat les rebaixes és interessant conèixer l'etimologia de "ganga". Sorgida al 1369, és una paraula d'origen onomatopeic que donà nom a un tipus d'ocell mal de caçar o plomar. El mot passà a significar "cosa sense profit" i després, irònicament, "cosa adquirida a bon preu".

En castellà, una ganga també és un “chollo”. El seu nom prové d’un italià molt espavilat, conegut com Cioglio, que a mitjan segle XVIII arribà a Espanya de la mà de Carles III, rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788). Aquest home, natural de Nàpols, en observar la gran quantitat de processons i desfilades que es feien al seu nou país d’acollida, tingué la brillant idea de comprar cadires i bancs i llogar-les al públic que assistia a aquests esdeveniments. Cioglio va demanar llicència al rei, qui òbviament la hi concedí, ja que formava part del seu seguici. Ràpidament féu una gran fortuna, de manera que el seu nom, adaptat a la fonètica castellana, quedaria associat a una cosa que s’aconsegueix ràpidament i sense cap esforç.


Antoni Janer Torrens

dimarts, 8 de gener de 2013

Disputa Fabra-Alcover

Interessant podcast del programa En guàrdia! (Catalunya Ràdio) sobre les tenses relacions que va mantenir Mossèn Alcover amb Pompeu Fabra

El llatí i el futbol

Interessant podcast de RNE ("No es un día cualquiera") sobre la pervivència del llatí en el món del futbol.

Orígens del cristianisme

Interessant podcast sobre els orígens del cristianisme amb Antonio Piñero

diumenge, 6 de gener de 2013

Per què el calendari comença per gener? Gràcies a un poble d'Espanya

Acabam d'encetar calendari i el primer mes que ens apareix és el gener. Abans, però, els romans començaven l'any amb el març, el mes dedicat a la guerra. Sabíeu que si ara començam pel mes de gener és gràcies a un poble d'Aragó? Aquí teniu aquesta fantàstica anècdota que ha canviat el rumb de la nostra història temporal

divendres, 4 de gener de 2013

Com es calculen els dies de la Setmana Santa?

Interessant link que explica el mètode per calcular cada any el Diumenge de Resurrecció

La síndrome d'Stendhal

El món està ple de bellesa. No és estrany, doncs, que sovint, contemplant una obra d'art, ens sentim extasiats. I això, com no podia ser d'altra manera, té un nom: síndrome d'Stendhal. Aquí teniu l'explicació d'aquesta curiosa síndrome.

dimecres, 2 de gener de 2013

La dignitat de les llengües

El Nadal m'ha duit un regal deliciós: el llibre Amb bones paraules. És un recull dels articles que durant aquests darrers anys el filòleg mallorquí Gabriel Bibiloni, professor de la UIB, ha anat publicant al diari Balears. Tot ells tenen com a fil conductor la subordinació del català a la llengua castellana. Són articles brillants que ens il·luminen sobre qüestions de la nostra llengua que no valoram a bastament. En són un exemple les expressions "Bon dia" i "Bona tarda". Es tracta de calcs del castellà que han desterrat el Bon dia que els nostres padrins feien servir per a tot el dia solar. Totes les observacions d'en Gabriel Bibiloni, plenes de seny i rigor, tenen com a punt de referència la resta de llengües del nostre continent. I això permet tenir una visió més objectiva dels "disbarats" que en alguns casos s'han fet en la codificació del català. Certament, no som prou conscients de l'excessiva contaminació lèxica i sintàxica que pateix el català respecte al castellà. 

Els nostres mitjans de comunicació públics, docents i polítics haurien de vetlar més per presevar aquells mots i expressions més genuïnes de la nostra llengua. Si continuam així, correm el risc de parlar una mala còpia del castellà. Tampoc no es tracta -pens- de fer servir una llengua artificiosa, però sí més acurada. Quan un poble comença a perdre el respecte per la seva llengua, se'l perd a si mateix. Totes les llengües tenen dret a ser parlades dignament. Aquí ens reim de la gent que parla malament el castellà o l'anglès. En canvi, no ens empegueïm quan sentim un catalanoparlant destrossar la seva pròpia llengua amb barbarismes i construccions sintàctiques inapropiades. En aquesta vida, el pitjor no és ser ignorant, sinó bravejar de la nostra ignorància. Segons un company meu, aquesta gent s'encabeix dins la categoria, no dels analfabets, sinó dels "analfabèsties". Desgraciadament, al nostre entorn en tenim massa. Un d'ells és l'infame Agustín el Casta que aquest cap d'any s'ha rigut de tots els mallorquins des de la nostra televisió, IB3.

Per sort, també hi ha professionals de la comunicació que són plenament conscients del grau de responsabilitat social que tenen en l'ús de la llengua. Un d'ells és el grandíssim Joaquim Maria Puyal. Val la pena sentir les seves reflexions al respecte en aquesta entrevista a TV3.