"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dissabte, 2 novembre de 2013

La controvertida etimologia de puta



 
Fresc il·lustratiu de la prostitució romana
Hi ha molta de controvèrsia sobre l’etimologia de l’ofici més antic del món. El gran etimòleg Joan Coromines (1905-1997) apunta a què la paraula seria el femení del llatí putus (“al·lot”), paraula relacionada amb puer (nin) i puella (“nina”). No debades, a la literatura romana hi ha textos del segle I aC on apareix el terme putus en al·lusió al jove que es dedica a la prostitució –aplicat a les dones, el terme no apareixeria fins uns quants segles més tard.

Hi ha hagut gent, però, amb molta més imaginació que Coromines, que ha fet altres propostes etimològiques d’un mot que per a alguns és el primer que varen cercar de petits en un diccionari. Encara que totes elles estan mancades de tot rigor científic, val la pena esmentar-les per fer justícia a la famosa dita italiana se non è vero, è ben trovato (“encara que no sigui vera, ben trobat sigui”).

Putes pudents o podrides
Tractant-se d’un ofici que a l’antiguitat no gaudia de les millors condicions higièniques, semblaria raonable pensar que puta ve del verb llatí puteo (“fer pudor”). Puteo, però també vol dir “estar podrit”, de manera que aquesta etimologia estaria més en sintonia amb la moral cristiana que des de sempre ha considerat la prostituta com una “dona podrida”.

Putes amb seny
Aquesta és la versió etimològica més surrealista de totes. Quan els romans entraren en contacte amb la cultura grega se sorprengueren que, al país veí, determinades prostitutes, a part de mantenir relacions sexuals, també es prestassin a conversar amb els clients. Eren les hetairai (“companyes”), dones de cultura refinada que es contraposaven amb les seves rivals més vulgars, les pornai (equivalent a les meuques), d’on deriva la nostra paraula pornografia.

Un text grec atribuït al gran orador atenès Demòstenes (384 a.C.-322 aC) diu: “Les hetairai serveixen per proporcionar-nos plaer, les concubines per a les nostres necessitats quotidianes i les esposes per donar-nos fills legítims i cuidar la casa”. Tal afirmació constata l’alta consideració que tenien aquestes prostitutes a l’antiga Grècia.

Afrodita Cnídia
Algunes hetairai han passat a la història per la influència que exerciren sobre destacades personalitats del món grec: Aspàsia, amb qui es casà Pèricles després d’abandonar la seva dona; Diotima, freqüentada per Sòcrates i immortalitzada per Plató en el Banquet; o Friné, l’amant de Praxíteles, l’extraordinària bellesa de la qual serví al famós artista grec per esculpir al segle IV aC el primer nu femení integral de la història de l’escultura: Afrodita Cnídia.

 Segons aquesta versió etimològica, els romans haurien exportat a la capital del Laci la figura de les hetairai que, en la nostra llengua romànica, serien conegudes com a putes. El nom derivaria del verb llatí puto (“pensar, considerar”). No debades, es tractava de prostitutes que enraonaven amb els seus clients. Tot i que sigui una hipòtesi del tot absurda, no deixa de ser curiós que a Mallorca prevalgui l’expressió “ets un puta” en el sentit de persona astuta, viva, que pensa. En aquesta accepció (que només té sentit en masculí), puta està relacionada amb el verb llatí esmentat.

Amb tot, de puto tenim altres paraules: pare putatiu (que no és un pare que se’n va de putes, sinó de qui es té dubtes que ho sigui), imputat (persona de qui es “considera” que ha participat en algun delicte), diputat (“considerat” el representat del poble), disputa i reputació. Així doncs, si hem de ser fidels a aquest argument etimològic, quan ens fan una putada hem de pensar que el que ens fan en realitat és una "consideració".

Puta, deessa de l'agricultura
En la mitologia romana Puta hauria estat la deessa menor de l’agricultura. El seu nom derivaria d’una altra accepció de puto, la de “podar”. Segons aquesta teoria, durant les festes en honor a la deessa es podaven arbres i les seves sacerdotesses organitzaven bacanals sagrades on es prostituïen. El cert, però, és que la deessa Puta no és anomenada per cap autor clàssic ni apareix en cap diccionari mitològic.

Prostitutes romanes

Lupanar romà
A Roma els prostíbuls rebien el nom de lupanars –suposadament els gemecs que s’hi sentien recordaven els de les llobes (lupae). Els lupanars estaven regentats per un leno. D’aquí deriva l’expressió castellana “casa de lenocinio” com a sinònima de prostíbul; en canvi, la nostra paraula bordell probablement estaria relacionat amb bord (bastard) –de procedència cèltica- pel fet de ser un lloc d’eventual engendrament de gent borda. 


Lupanar romà


Les professionals del sexe dels lupanars rebien el nom de meretrius (< mereor,“la que guanya”). En canvi, les que feien el carrer eren conegudes com a prostitutes (< pro, “davant” + statuo “estar dret”). Aquestes solien prestar els seus serveis sota la volta o arc (fornix) d’un porxo –i d’aquí tenim el verb fornicar.








Ser una messalina

Messalina (Bernardelli, 1878-86)
Avui les dones més desinhibides sexualment solen ser titllades de “messalinas”. Valeria Messalina (17 dC-48 dC) fou la tercera dona de l’emperador Claudi. La seva lascívia (< lascivus, “juganer”) la portà a prostituir-se amb el sobrenom de Lycisca. Fins i tot s’atreví a llançar un repte al gremi de prostitutes de Roma: les desafià a saber qui seria capaç d’atendre més homes en una sola nit. Les prostitutes acceptaren el repte i, en representació seva, enviaren a competir amb Messalina la seva col·lega més famosa de Roma, la siciliana Escil·la.

Després d’haver estat posseïda per vint-i-cinc homes, Escil·la tirà la tovallola, de manera que Messalina en sortí victoriosa. Segons diuen les fonts escrites, però, fins i tot després d’haver atès setanta homes l’emperadriu no se sentia satisfeta –aquella nit hagué d’arribar a la increïble xifra de dos cents homes.

Antoni Janer Torrens

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada