"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dimecres, 2 de maig de 2012

El català i el llemosí

Fins fa ben poc, el català era considerat un dialecte de l'occità. I és que segons el lingüista Joan Martí i Castell hi ha tantes semblances entre les dues llengües, que no és gens estrany que s'arribés a aquesta conclusió. En aquest raonament, però, no hi van intervenir criteris estrictaments lingüístics. Els lingüistes catalans del corrent romàntic se sentien orgullosos de pensar que la seva llengua era una llengua d'oc, i la van anomenar "llemosí". Així van prolongar una confusió que procedia de l'època medieval. Les semblances no van deixar veure les diferències substancials que separen un idioma de l'altre. Estudis científics, però, han demostrat de manera irrefutable la personalitat pròpia del català.

Mots catalans d'origen persa

Hi ha mots catalans que provenen d'una llengua tan llunyana com el persa. A més, moltes d'aquestes paraules són molt corrents: "quiosc", "espinacs", "caravana", "tambor", "paradís", "almívar" o "nenúfar". Es creu que aquests mots els van introduir els sarraïns durant l'ocupació. A més del persa, també van arribar mots d'altres llengües orientals. Del sànscrit provenen: "catre", "sucre", "laca" o "taronja". I de l'indi: "bengala", "xampú" o "pijama".

Llenguatge taurí

Saca la lengua - 10/03/12 Saca la lengua profundiza este sábado en los vocablos y expresiones del léxico taurino que han pasado a la vida cotidiana. Conversamos con expertos en la fiesta nacional para descubrir el origen de expresiones como 'estar al quite', 'amarrarse los machos', 'coger el toro por los cuernos', 'ponerse como un miura', 'dar largas', 'tener mano izquierda', 'pinchar en hueso' o 'estar para el arrastre'. Componen el 'cartel' del programa Carlos Abella, Director de Asuntos Taurinos de la Comunidad de Madrid, el torero José Pedro Prados 'El Fundi', el ganadero Carlos Aragón y el crítico Antonio Lorca. En la sección Grandes momentos del español recordaremos la interpretación musical de 'El toro guapo' por El Fary. Alberto Gómez Font, Coordinador de la Fundéu BBVA, resuelve las dudas de los espectadores.

Llenguatges secrets i codis

Sacalalengua - Lenguajes secretos y códigos 04 nov 2009 Masones, templarios, cabalistas, alquimistas, todos ellos tienen lenguajes secretos. Un criptógrafo nos enseña que hay personas que se dedican a descifrar cualquier código secreto. Recorremos el Camino de Santiago y averiguamos por qué también se llama Ruta Jacobea

Llenguatge i cultures

Sacalalengua - Sacalaslenguas 18 nov 2009 Nuestra lengua se enriquece día a día con la aportación de quienes vienen de fuera. Desde mexicanos que nos cuentan qué es la Alboreá, a guineanos que nos muestran que la música es un lenguaje universal, o mujeres pakistanís, chinas y japonesas que nos recuerdan las palabras que nos han regalado en los últimos años. Carmen Posadas nos habla de cómo se mezclan en sus novelas el castellano de España y el de Uruguay.

Llenguatge i religions

Sacalalengua - Religiones 25 nov 2009 Qué palabras usamos cuando hablamos de Dios. Católicos, musulmanes, judios, anglicanos, budistas, hinduistas y también no creyentes y ateos, nos hablan en su propio lenguaje acerca de lo divino. Juanjo de la Iglesia nos demuestra que el tema no sólo le interesa a causa de su apellido.

El llenguatge de l'amor

Sacalalengua - Amor 02 dic 2009 ¿Cuál es la definición de amor y cuál de sexo? Antropólogos, escritores, restauradores y presos intentan dar una respuesta.

Síndrome d'Ulisses

Llenguatge i doblers

Saca la lengua - 15/10/11 Realizamos en el Museo Casa de la Moneda un viaje por la historia del dinero, acompañados por el jefe de exposiciones José María Pérez. Gracias a esta visita conocemos el origen de vocablos tan arraigados en nuestro lenguaje coloquial como perra, rubia, cuarto o peseta. Entrevista al profesor y analista Emilio Ontiveros para rescatar términos relacionados tanto con la economía doméstica como con la macroeconomía. Seguimos buceando en el léxico del dinero con la ayuda de Alberto Gómez Font, de la Fundéu BBVA, quien nos explica la diferencia entre los términos peculio, pecunia y pecunio, y si es correcto utilizar el término descambiar. En la sección "Grandes momentos del español" experimentamos un agradable viaje al pasado, concretamente hasta un fragmento del mítico programa de TVE Un, dos, tres¿responda otra vez. En él podemos ver al presentador Kiko Ledgard y a una jovencísima Victoria Abril. También veremos algunas imágenes de Si yo fuera rico, interpretada por Peret y dirigida por Valerio Lazarov.

Llenguatge i mort

Saca la lengua - 29/10/11

Llenguatge i temps

Saca la lengua - 05/11/11

Llenguatge i natura

Saca la lengua - 12/11/11

El poder de les paraules

Saca la lengua - 10/12/11

El Judici Final

Edu3.cat

"Pinzellades d'art" dedica el capítol a l'últim fresc que Miquel Àngel va pintar a la Capella Sixtina del Vaticà: "El Judici Final". El dia del Judici Final és el darrer de la història de la humanitat. A l'obra de Miquel Àngel, Crist hi apareix com a jutge suprem, atorgant a cadascú el perdó o el càstig eterns. Miquel Àngel va pintar Crist envoltat d'una aurèola, representat com un jove i amb un semblant seriós. Al seu costat hi ha la seva mare, la Verge Maria. A sobre de Crist, un grup d'àngels carrega els instruments de la Passió: la creu, la corona d'espines i la columna de la flagel·lació.

 Mentrestant, un altre grup d'àngels toca les trompetes i les tombes s'obren: s'acompleix així la resurrecció de la carn. També hi apareix un grup de pecadors que se salva. Al voltant de Jesús hi ha la cort celestial, formada per sants, apòstols, patriarques, màrtirs, verges... Hi destaquen sant Joan Baptista, sant Pere amb les claus, sant Llorenç amb la graella en què va ser cremat i sant Bartomeu amb el ganivet amb què van arrencar-li la pell i també amb la pell arrencada, on es reconeixen els trets del rostre del mateix Miquel Àngel. Altres personatges que hi apareixen són el lladre bo, els condemnats a punt de caure a l'infern, Caront, que expulsa els condemnats de la seva barca a cops de rem, i Minos, que els espera. Les figures, més que pintades, semblen modelades, com si fossin escultures. Els nus dels personatges van desfermar dures crítiques i molta polèmica. Finalment, Daniele da Volterra, conegut des d'aleshores com "Il Braghettone", va tapar els genitals més descarats de l'obra.

La llibertat guiant el poble

Edu3.cat
Eugène Delacroix va reflectir a "La Llibertat guiant el poble" un conflicte revolucionari real. El quadre es pot admirar al Museu del Louvre de París. "La Llibertat guiant el poble" s'inspira en les jornades revolucionàries conegudes com les Tres Glorioses, que van tenir a lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i van comportar la caiguda de Carles X, l'últim rei francès de la família dels Borbons. Durant aquells tres dies, unes 8.000 persones van sortir al carrer per combatre les tropes reials. A "La Llibertat guiant el poble", Eugène Delacroix pinta aquest enfrontament, amb la catedral de Notre-Dame al fons. La part central del quadre l'ocupa una figura femenina que és l'al·legoria de la deessa Llibertat. En realitat, és una dona del poble, amb el tors nu, un fusell amb una baioneta calada en una mà i una bandera revolucionària francesa a l'altra. Al voltant de la dona hi ha membres de les diferents classes socials. Hi apareix un representant de la burgesia, amb barret de copa i fusell i la cara del mateix Delacroix. També hi ha un obrer amb gorra i camisa blanca que porta un sabre, un noi armat i un membre de l'exèrcit napoleònic.