"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dijous, 16 d’agost del 2012

Trobadors

Edu3.cat

"Tarasca" recorda la figura dels trobadors durant els segles XII i XIII, que en les seves cançons parlaven de l'amor cortès. El programa inclou les actuacions de diversos músics que interpreten cançons trobadoresques. Els trobadors van crear i perfeccionar un codi d'actituds amoroses envers la dona. L'amor cortès era art de viure i elegància d'esperit, basat en la generositat, la fidelitat i la humilitat amb les dames. Volia els reconeixement social i rebutjava la mentida i la covardia.

 Als segles XII i XIII, en terres del Llenguadoc, Catalunya, Provença, Gascunya i del Llemosí, van aparèixer nombrosos trets característics de la nostra civilització. Es coneix el nom d'uns 460 trobadors que van viure entre el 1100 i el 1350, i se'n conserven més de 2.500 cançons. De molts poetes, només en queda el nom, i moltes cançons són anònimes o d'atribució dubtosa. A Occitània, entre 8 i 10 generacions van viure aquest fet col·lectiu i global. 

De la primera generació, dos noms han pervingut. Un d'ells era un dels més grans senyors del seu temps: el duc d'Aquitània, Guillem IX, que residia a Poitiers. L'altre, un dels seus vassalls: el llemosí Ebles, vescomte de Ventadorn. De Guillem, en queden 11 cançons. D'Ebles, cap. El programa inclou les actuacions dels músics següents, que interpreten diverses cançons trobadoresques: 
- René Zosso: "Farai un vers de dreit nien", de Guillem de Peitieu.
- Jean Maria Carlotti: "Lanquand li jorn son lonc en mai", de Jaufré Rudel de Blaia. 
- Jean Luc Madier: "Dirai vos senes duptansa", de Marcabrú del Vilar, amb Pascal Lefeuvre a la viola de roda. 
- Gérard le Vot: "Quand vei la lauzeta mover", de Bernat de Ventadorn, amb Pascal Lefeuvre a la viola de roda. 
- Jan Dau Melhau: "Fortz chauza es", de Gaulcem Faidit d'Userca. 
- Lídia Pujol: "Ane mais no'm fo semblan", de Guillem de Cabestany, amb Sergi Casademunt (viola de roda), Felipe Sánchez (guitarra), Dimitri Pons (percussió), Juan C. de Mülder (viola de mà), i Jordi Argelaga (flauta). 
- Delfine Aguilera: "Ar vey qu'en vengut als jorns loncs", de Guillem de Cabestany, amb Christian Zagaria al violí. 
- Maria Dolors Laffitte: "A chanter", de la comtessa de Dia.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)