"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dilluns, 5 de març del 2012

Judici final

Edu3.cat


El Judici Final

"Pinzellades d'art" dedica el capítol a l'últim fresc que Miquel Àngel va pintar a la Capella Sixtina del Vaticà: "El Judici Final".


El dia del Judici Final és el darrer de la història de la humanitat. A l'obra de Miquel Àngel, Crist hi apareix com a jutge suprem, atorgant a cadascú el perdó o el càstig eterns. Miquel Àngel va pintar Crist envoltat d'una aurèola, representat com un jove i amb un semblant seriós. Al seu costat hi ha la seva mare, la Verge Maria.


A sobre de Crist, un grup d'àngels carrega els instruments de la Passió: la creu, la corona d'espines i la columna de la flagel·lació. Mentrestant, un altre grup d'àngels toca les trompetes i les tombes s'obren: s'acompleix així la resurrecció de la carn. També hi apareix un grup de pecadors que se salva.


Al voltant de Jesús hi ha la cort celestial, formada per sants, apòstols, patriarques, màrtirs, verges... Hi destaquen sant Joan Baptista, sant Pere amb les claus, sant Llorenç amb la graella en què va ser cremat i sant Bartomeu amb el ganivet amb què van arrencar-li la pell i també amb la pell arrencada, on es reconeixen els trets del rostre del mateix Miquel Àngel.


Altres personatges que hi apareixen són el lladre bo, els condemnats a punt de caure a l'infern, Caront, que expulsa els condemnats de la seva barca a cops de rem, i Minos, que els espera.

Les figures, més que pintades, semblen modelades, com si fossin escultures. Els nus dels personatges van desfermar dures crítiques i molta polèmica. Finalment, Daniele da Volterra, conegut des d'aleshores com "Il Braghettone", va tapar els genitals més descarats de l'obra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada