"Un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca, o una ganiveta sense fulla ni mànec, o com un desert sense arena ni pedra". Sic isti nostri sunt (Cosme Aguiló)

"Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia". Joan Mascaró Fornés, el guia espiritual mallorquí dels Beatles


dilluns, 5 de març del 2012

Balls balears

Edu3.cat


Arrels

A les illes Balears es mantenen tradicions ancestrals, com el ball de cossiers o els balls de pagès. "Tarasca" en repassa la història i mostra les característiques de cada tipus de ball.


Tot i estar envoltades d'aigua, les illes Balears van basar la seva subsistència en el conreu de les terres de l'interior fins ben entrat el segle XX. I és en aquestes terres d'interior i a la vida pagesa, d'on han sortit les manifestacions de la cultura popular, les arrels balears.


A les illes Balears es continuen ballant danses ancestrals, com els cossiers de Mallorca. Francesc Vallcaneras explica el significat del ball de cossiers, un ball de fecunditat. Es tracta d'un ball matriarcal, on la figura femenina és molt present. Aquests balls pagans es van haver de cristianitzar, d'acomodar a les directrius de l'Església.


L'any 1981, els cossiers van ser recuperats a Pollença, després d'haver-se deixat de ballar el 1910. Com el cas de Pollença, alguns pobles de Mallorca, com Manacor, Algaida i Alaró, també han recuperat aquesta dansa. D'altres, com Montuïri, no han deixat de ballar-la mai.


Marga Llobera, membre de la Companyia de Dansa Absolut Cia, parla del que significa ballar, ja sigui ball popular, dansa contemporània o clàssica.


A les illes Balears, es diferencia entre el ball de figures, com els cossiers, i el simplement ball. Al ball, l'anomenen també "ball de pagès". Copeos, mateixes, boleros, jotes i fandangos formen el grup dels balls de Mallorca i Menorca.


Miquel Julià, membre de S'Estol de Gerricó, recorda els seus inicis en el ball i parla dels balls tradicionals de les Illes, del seu significat i de la seva importància.


Les primeres dades de balls populars a Mallorca són del segle XIV,. Eren tan freqüents, que van ser prohibits per l'Església al segle XVI. Ara, però, aquests balls s'han recuperat, gràcies a l'interès per la recerca de les arrels.


Els cavallets de Felanitx surten a ballar dues vegades a l'any. Van ser els frares agustians els que van introduir aquest ball, molt estès llavors pels Països Catalans. Els cavallets, actualment, són nens i nenes.


Menorca és l'illa més propera a Mallorca. Malgrat diferències històriques, les dues illes tenen característiques comunes, que es manifesten en els balls populars.


Els balls populars es van introduir a les Illes des d'Aragó, a través de València. A Mallorca, aquests balls van adaptar formes pròpies, com els copeos o les mateixes. A Menorca, els balls de pagès, tot i que en conserven algunes variants, formen una unitat amb els de Mallorca.


Ell balls de les dues Pitiüses, Eivissa i Formentera, són molt diferents i el seu origen és més antic. S'hi fan dos tipus de balls: la "curta", un ball breu de ritme tranquil; i la "llarga".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada